Entrevista a Consol

Escrit per sansaloni.case,

Fa uns dies vam entrevistar a la Consol, la recepcionista de l’escola i “la cara” del cole perquè és la primera persona que tothom veu quan entra a l’escola o a qui escoltes si truques per telèfon.

1. Quants anys tens?

Home (riu) tinc uns quants.

2. Quin és el teu horari?

El meu horari és pel matí de 8:00 a 13:00 i de 14:35 a 18:00.

3. Quina feina fas?

Obro la porta, agafo el telèfon, atenc a les persones que venen i als alumnes que venen a demanar alguna cosa o truco als pares si els seus fills estan “malaltons”.

4. És difícil?

No és difícil. Bé, al principi una mica sí. Però al final vas aprenent i ho acabes dominant.

5. T’agrada el teu treball?

Sí, m’agrada molt.

6. Què és el que més t’agrada?

La veritat és que tot.

7. Què és el que menys t’agrada?

Doncs no sabria dir-vos-ho, perquè tot m’agrada molt.

8. La gent és amable?

La gent sí, home i tant. Hi ha una miqueta de tot.

9. Treballes amb algú més?

Ara mateix aquí al costat està treballant l’Adrià.

10. Per què els diners els porta la Fina i no tu?

Perquè és secretaria, un altre treball.

11. Quants anys portes al col·legi?

Porto, si no m’equivoco, 15 anys.

12. Hi ha bon ambient al lloc de treball?

Sí, sí, hi ha molt bon ambient.

13. On vius?

Aquí a Badalona.

14. Com vens a treballar? (transport)

Vinc caminant perquè visc aquí mateix.

15. Quan fas vacances? I quants dies tens?

Les faig al mes d’agost i són uns trenta dies.

16. Què canviaries de la teva feina?

Pràcticament res perquè m’agrada tot. No canviaria res.

17. Com vas aconseguir aquest treball?

Vaig enviar un currículum, em van cridar i aquí estic.

18. Quins són el teus hobbies?

Caminar per la muntanya perquè m’agrada molt i també la platja.

19. Què volies ser de gran quan eres petita?

Un miqueta el que sóc ara, secretaria.

20. És complicada la teva feina?

Complicada, complicada… no. Com faig el mateix cada dia, no és complicada.

Moltes gràcies.

 


Projecte “La Cantina” de l’institut B-VII.

Escrit per luis.escolabastias,

El passat dilluns 26 de febrer vam anar a l’institut B-VII de Badalona a fer unes preguntes als alumnes de la USEE, ja que fa uns quants anys que venen esmorzars a “La cantina” i nosaltres en breu engegarem el “Bar USEE” a la nostra escola. Vam fer l’entrevista per tal d’agafar idees que ens puguin servir pel nostre projecte.

1. Quin horari teniu al bar?

D’11:00 a 11:30.

2. Quants alumnes/professors hi ha de cambrers?

Depèn de l’estona: generalment 2 alumnes i 1 professor.

3. Us va costar molt la preparació?

Al principi sí.

4. Quins menjars oferiu?

Entrepans (fuet, formatge i pernil dolç), snacks, (Tuc, pa de pipes i creppes) i begudes (aigua, batut de xocolata i sucs).

5. Us agrada fer aquest treball?

Sí.

6. Com us repartiu les feines?

Els dimarts anem a comprar i els divendres repartim la feina: comprar el pa, preparar el lloc, preparar el menjar i embolicar.

7. En quins espais feu el bar?

Al vestíbul, i a l’estiu al pati.

8. Quines feines es fan al bar?

Fer els entrepans, posar la parada, cobrar i recollir.

9. On es fan els menjars? 

A l’aula de la USEE.

10. Feu servir molta quantitat d’estris de cuina?

Unes tisores per obrir els paquets d’embutit. Els ganivets els fan servir els professors/es.

11. Quant fa que portau el bar?

Vam crear al bar fa 3 anys.

12. Quins preus teniu?

Entrepans:

Entrepà de fuet: 1€

Entrepà de formatge: 1€

Entrepà de pernil salat: 1€

Snaks:

Tuc: 1€

Pa de pipes: 1€

Creppes: 0,60 cts.

Begudes:

Aigua: 0,50 cts.

Batut de xocolata: 0,50 cts.

Suc de pinya: 0,50 cts.

Suc Don Simón: 0,50 cts.

13. Quina és la referència dels preus?

Els professors/es van posar els preus.

14. Canvieu sovint els preus ?

No.

15. Porteu uniforme?

No.

16. Què feu amb els entrepans que no es venen?

Es reparteixen entre nosaltres.

17. Qui pot comprar o fer ús del vostre bar?

Alumnes, professors i professionals del centre.

18. Quan comenceu a preparar tot?

El dimarts i el dimecres a les 9:00 comprem.

19. Quin és el producte més car? I el més barat?

L’entrepà que no es reserva i de mida gran.

20. Què és el que més costa de fer?

L’inventari.

21. Què és el que es ven més? I el que menys?

Les galetes TUC-TUC i les creppes és el que més, i el que menys els sucs.

22. Què us agrada més d’aquest projecte? (professors i alumnes)

Guanyar diners.

23. Els diners per a què/qui són?

Els diners són per anar d’excursió a l’estiu.

24. On compreu el menjar?

Al Dia i al pa forn de pa.

25. Per què no poseu tomàquet al pa?

Perquè hi ha gent que no li agrada.

26. Sempre es venen els mateixos productes?

Sempre, però quan hi ha promocions temporals posem cartells publicitaris.

27. Per què no feu cafè?

Perquè els profes ja tenen màquina de cafè a la seva sala.

28. Aneu sols a comprar?

No, anem amb els professors/es.

29. Quan compreu els productes que veneu?

El dimarts i el mateix divendres.

30. Feu altres projectes?

Sí: la ràdio, l’hort i el blog.

Moltes gràcies.


Entrevista a l’exalumne USEE Marc López

Escrit per leah.sanchezgel,

El passat dijous dia 15 de febrer va venir a l’escola en Marc López, un antic alumne del col·legi que havia estat també a la USEE. Va venir a saludar als professors i estava molt content perquè havia aconseguit teure’s el carnet de conduir i després li vam fer una petita entrevista que a continuació us transcrivim. Ens va deixar molt clar que si no et rendeixes i amb constància un pot aconseguir allò que es proposi.

“Quan vaig sortir d’aquí (Salesians Badalona) vaig estar 4 anys al Maregassa i em vaig treure un PQPI de comerç i un altre de jardinería amb molt d’esforç.

Després em vaig treure la ESO per les tardes en un centre d’adults de Badalona, al Gran Sol. Erem un grup reduit de gent gran. Amb un any en vaig tenir prou.

Després em vaig treure el carnet de monitor de lleure en 15 dies i vaig fer les pràctiques a “La rotllana”.

Després el carnet de conduir: vaig començar a l’any 2015 i vaig acabar ahir. Han sigut 2 anys i “pico”. Ara tinc 23 anys. La teòrica me la vaig treure a la tercera i la pràctica a la vuitena. Ha sigut bastant intens però me l’he pogut treure.  És la cirereta que colma el pastís. Això també és cosa vostra, jo sempre ho he dit. Ara estic anant pels centres on he passat per agraïr-vos la vostra ajuda.

Pel que fa a la feina, vaig estar al Decathlon treballant un mes i mig a la secció de pesca. Poquet temps però “bueno”, vaig poder entrar. Em van donar un “xaleco” però no l’he pogut portar.”

 (Enric) Això dóna molt sentit a la nostra feina. Quin consell donaries tu als alumnes de la USEE?

El consell que donaria és treballar dur, esforçar-se, pensar en els estudis i no pensar en tonteries, perquè si penses en tonteries et desvies i acabes malament i ja tindreu temps de disfrutar de la vida. Jo ara mateix tinc molt de temps per pensar, tot i que estic a l’atur. Treieu-vos els estudis i si algú de vosaltres va al Maregassa, que ho se, us tractaran bé.

Voleu fer-me alguna pregunta?

Saps alguna cosa de  *****  (ex alumna)?

No treballa, no estudia, no fa res productiu. Jo la conec des de 2n de primària fins a l’ESO, és una noia que s’ha dedicat a estar amb gent molt dolenta, no se com dir-ho.

(Jaime) Per que a veieu dues persones amb dos camins diferents: una amb un canvi positiu amb el seu treball i el seu carnet de conduir i una altra que va pel mal camí i no té res.

Treballes ara?

No. És l’únic que em falta. Jo de petit em vaig proposar uns reptes i crec que els he complert tots i ara estic en una altra bombolla o sigui ara estic en un altre món. Ara vull fer-me autònom i obrir una botiga de pesca. Perquè a Badalona nomes hi ha dues botigues especialitzades en pesca i m’està costant molt trobar feina.

Per què vas estar a la USEE?

Perquè havia d’estar, exactament no ho se ni jo.

(Enric) Jo si que ho sé: en Marc tenia unes dificultats com podeu tenir vosaltres. En aquesta edat i amb les dificultats de cadascú, el fet de estar aqui us ajuda a apendre una mica més a poc a poc i millor. Per exemple, si ara ens haguéssim de posar a dibuixar, jo, que en se molt poc, necessitaria que m’expliquessin més a poc a poc. El cas del Marc és un exemple clar que ens diu que el fet d’estar a la USEE no vol dir res. Venir a l’USEE és apendre més a poc a poc però després tot depèn de l’actitud d’un mateix.”


Entrevista a Óscar i Andrés

Escrit per raul.titossaez,

En aquest  article us presentem a Andrés i Óscar, que són els encarregats del manteniment de l’escola. Els veiem sovint pels patis, pels passadissos… avui els coneixerem una mica més.

A- Andrés

O- Óscar

1. Quin és vostre el horari?

A- De 8:oo a 15:00

O- De 12:30 a 21:00

2. T’agrada el teu treball? Què és el que més t’agrada?

A- Sí, tot.

O- Sí, estar amb els nens i les nenes.

3. Quina feina feu?

Recollir les escombraries, manteniment del pati i preparar els partits entre d’altres coses. El que es diu manteniment preventiu.

4.Quines coses arregleu?

Llums, vestuaris, lavabos…

5. És molt difícil la feina que feu?

De vegades sí i de vegades no.

6. És perillosa la vostra feina?

Normalment no.

7. Quants anys porteu al col·legi?

4 anys

8. Hi ha bon ambient al lloc de treball?

Ens portem bé.

9. Quina és la tasca que menys us agrada fer?

Netejar el clavegueram.

10. Carregueu coses molt pesades a la vostra feina?

A vegades sí.

11. Heu de portar uniforme?

Sí.

12. On viviu?

A- A Badalona.

O- A Alella.

13. A quina hora us aixequeu?

A les 7:00

14. Com veniu a treballar? (transport)

Amb moto.

15. Quan feu vacances? I quants dies teniu?

Fem vacances a l’agost. Tot el mes d’agost.

16. Us agrada treballar junts?

17. Explica’ns una anècdota divertida de la teva feina.

Arreglant la claveguera es va trencar un tub i va sortir molta “caca”. Vaig haver de posar el peu per tapar el forat…al final vaig haver de llençar les botes a les escombraries.

18. Què canviaries de la teva feina?

A-  Res.

O- Les escombraries.

19. Com vas aconseguir aquest treball?

A- Perquè sóc antic alumne.

O- Perquè coneixia a l’Andrés.

20. Quins són el teus hobbies?

A- Trial 4×4.

O-  Modelisme i pintura.

21. Quina és la tasca més difícil que heu fet al col·legi?

Aconseguir que la calefacció funcioni correctament per a tothom. Equilibrar la temperatura correcta a tota l’escola.

22. Què volies ser de gran quan eres petit?

A- Fer d’educador o professor.

O- Dibuixant publicitari o policia.

 

 


Entrevista a Lluís Tarazón

Escrit per cortes.rosa,

En aquest  article presentem a Lluís Tarazón, que és un salesià de la comunitat de Badalona. La comunitat està formada per 6 salesians, dels quals ja coneixem a Mariano Blanco, a qui ja vam fer una entrevista.

1. Quants anys tens?

Tinc 59 anys.

2. Quants anys fa que estàs als Salesians?

A l’agost farà 35 anys.

3. Quants anys fa que ets capellà?

Al maig farà 27 anys.

4. Quants anys portes treballant al “cole”?

Durant el curs 2017-2018 farà 3 anys. Abans havia estat aquí dues vegades en diversos anys.

5. Quina feina fas al “cole”?

Faig de professor i altres tasques pastorals.

6. T’agrada l’escola? Per què?

Sí. Perquè tens relació amb tots els alumnes, professors i pares.

7. Quantes hores treballes a la USEE?

Actualment susbstitueixo al professor Jaime. Unes 30 hores setmanals.

8. Quant falta per jubilar-te? 

De professor em falten 6 anys, però els salesians no ens jubilem de les tasques pastorals.

9. On vius? 

Al “cole”. Juntament amb altres cinc salesians.

10. On vivies abans?

Abans de venir a Badalona vivia a Lleida.

11. Què fas en el teu temp lliure?

Anar a caminar, mirar l’ordinador o la tele.

12. T’agradaria viatjar?

No em desagradaria. M’agradaria anar pel centre d’Europa i també per Sud Amèrica, Brasil i Argentina. Al centre d’Europa per conèixer-la i a Sud Amèrica per a fer de missioner.

13. Explica una anècdota divertida i una que no?

Divertida: Celebrar amb grills de mandarina, en comptes de raïm, el cap d’any per estar en un autocar avariat a la carretera.

No divertida: Quan va morir el meu pare.

14. Parla’ns de la teva familia.

Tinc la sort que viu la mare, un germà i tinc nevots i renevots.

15. Quines tasques no escolars fas?

Sóc el responsable de l’animació dels grups de fe i del centre juvenil. També acompanyo dos grups de matrimonis.


Pessebre 2017-18: Inauguració

Escrit per sansaloni.case,

El passat divendres 15 vam fer la presentació de pessebre a l’església del col·legi de Salesians de Badalona a les 8:00 del matí durant els “bons dies”.

El van presentar els alumnes de la USEE ESO i els de l’extraescolar de robòtica. Va anar molt bé i a tothom li va agradar el pessebre.

Els alumnes de catequesi ja han posat les figures i estarà exposat a l’església al costat de Maria Auxiliadora  durant totes les festes de Nadal.

Recurdeu que el pot visitar tothom (familiars, amics, etc..). Només cal entrar a l’església.

 

Us dessitgem un BON NADAL, BONES FESTES i BON ANY.


Pessebre 2017-18: L’elaboració.

Escrit per maria.echeparesgo,

A continuació us explicarem com hem fet el pessebre aquest any:

Les muntanyes (Corcovado i Pa de Sucre):

Primer, tenint en compte les mides de la taula on anirà el pessebre, vam agafar peces de porex, les vam retallar i les vam enganxar entre sí fent forma de muntanya. Després el trossos buits els vam tapar amb paper de diari. Més tard els hi vam donar una capa de guix. Després les vam pintar tot de negre. Uns dies desprès vam donar-li una capa de diferents tonalitats de verd “a lo Picasso”, més tard una capa de pigment blanc per donar un efecte de llum i resaltar llum i ombra i finalment s’acaba de retocar amb pintura a l’oli.

Les Cases i faveles:

Primer de tot es pensa en les mides de les cases. Vam dibuixar formes de cases al porexpan que després vam tallar amb el cutter. A cada casa després vam fer forats quadrats que representaven les finestres i les portes.

Un cop acabades les cases les vam en engaxar a la superfície i ja estaven llestes per ser pintades.

L’estàtua del Crist Redemptor:

Per elaborar l’estàtua vam projectar sobre un paper una foto del Crist Redemptor, anomenat també el Crist de Corcovado. A partir d’aquí amb una base de “porex”, vam fer la forma del Crist amb els braços estesos i que vam completar amb capes de guix. Una vegada sec el vam pintar de color negre per després pintar-lo amb altres colors.

Les palmeres amb cocos i passeig marítim:

Vam tallar el porexpan en trossos rectangulars allargats, que vam arrodonir amb la llima i que després vam tallar en trossos més petits en forma de cilindre que els vam anar punxant en un ferro com si fos un “pinxo”. Aquests trossos eren els troncs de les palmeres que vam pintar de color marró.

També vam imprimir i retallar les fulles de les palmeres que eren de cartolina de color verd. També vam foradar les fulles i les vam clavar damunt dels troncs de les palmeres posant-lis una tapa de plastilina de color verd per tal que no surtin.

Amb plastilina vam fer boletes petites de color marró que eren els cocos. Vam desfilar corda de pita, la vam tallar a trossents petits i els vam encolar a les boles de plastilina i els vam enganxar a les palmeres.

Les palmeres les vam clavar al suro que forma part del passeig marítim que estava al costat de la platja i el vam pintar de blanc i negre i vam fer una carretera al costat que acaba en un túnel que es fica a dins de la muntanya.

Per fer la platja del pessebre vam anar a buscar sorra a la platja de Badalona. Vam posar cola a la platafoma, vam abocar la sorra i ho vam aixafar amb les mans. Després vam esperar que s’assequés.

El cel:

Aquest any el cel del Pessebre el faran els alumnes de la USEE de primària. Per poder fer-lo els alumnes van venir a la classe de taller i així van conèixer com l’havíem fet.  Una vegada van fer totes les preguntes, van prendre les mides del pessebre per poder fer el cel i se’n van tornar a la seva classe.

La font:

La font l’han fet alumnes de l’extraescolar de robòtica.

El muntatge:

Tots els anys posem dues taules a l’esglèsia, a sota de l’estàtua de Maria Auxiliadora, i les tapem amb una tela i després el decorem amb un cartell.

El muntatge del pessebre el fem per blocs:

  • El primer és la muntanya on està el Crist.
  • El segon és la muntanya més petita on està el pessebre.
  • El tercer bloc és el format pel conjunt de les cases i l’entrada del túnel que va a la muntanya.
  • El quart és el format per les carreteres i les platges.
  • Finalment queda una font que faran els alumnes de tecnologia.

Una vegada posats tots els blocs, tapem les juntes i els forats amb molsa, plastilina, sorra… i ja queda llest.

Figures:

Les figures del naixement les col·loquem quan muntem el pessebre. La resta de figures les col·loquen els nois i noies de catequesi.

Us convidem a veure l`11è pessebre de la USEE a l’esglèsia aquest Nadal. Esperem que us agradi molt.

BON NADAL!

 


Pessebre 2017-18

Escrit per leah.sanchezgel,

Un any mes com ho portem fent des de l’any 2007, els alumnes de la USEE ESO hem fet el pessebre de l’escola. Aquet any ens hem basat en la ciutat de Rio de Janeiro de Brasil, ja que darrerament estem fent pessebres de les noves set meravelles del món contemporani.

Què és?

És una maqueta del naixement de Jesús, i aquest any representem el “Crist Redemptor “ de la ciutat de Rio.

Quan el fem?

Desde principi de curs, a  les hores de projectes de la USSE, dedicant dues hores setmanals.

Des de quan fem pessebres a la USEE?

Ja fa més de 10 anys que fem el pessebre. Aquest serà el número 11.

Qui ho fa?

El fem els alumnes i professors de la USSE ESO, tot i que aquest any també han col·laborat els alumnes de la USEE de Primària i alumnes de l’extraescolar de robòtica.

Quant de temps triguem per fer-lo?

Triguem uns 3 mesos en fer el pessebre.

Quan es presenta?

Aquest any farem la presentació oficial el divendres 15 de desembre en els “bons dies” (a les 8:00).

On el col·locarem?

Estarà situat a l’esglèsia del col·legi de Salesians Badalona durant totes les festes de Nadal.

Qui el pot veure?

Tothom que entri a l’esglèsia.

A continuació us adjuntem els 10 pessebres realitzats en cursos anteriors:

Curs 2007-08: Egipte

 

Curs 2008-09: Pirineus

 

Curs 2009-10: Montserrat (El nostre pessebre va formar part posteriorment a una exposició a Mataró)

 

Curs 2010-11: Passeig marítim Badalona.

 

Curs 2011-12: Morella

 

Curs 2012-13: Sant Climent de Taüll

 

Curs 2013-14: Projecte Comènius (Llocs emblemàtics dels 7 països que en formàvem part)

 

Curs 2014-15: Far del Cap de Gata

 

Curs 2015-16: Taj Mahal (Índia)

 

Curs 2016-17: Chichen Itzá (Mèxic)


Entrevista a Mariano Blanco. (segona part)

Escrit per cortes.rosa,

10. ¿Quiénes pueden participar en “La Pujada”?

Pueden participar sin acompañantes mayores los de 3º y 4º de la ESO. Los de 1º y 2º de la ESO y los de ciclo superior de primara, si van acompañados de sus padres o personas mayores que tengan permiso. También antiguos alumnos y profesores que quieran participar

11. ¿El alumnado que participan se portan bien? ¿Qué pasa si alguien se porta mal?

Los que se apuntan a una cosa de estas no son personas que se porten mal, además a medida que avanza la noche su tono de voz disminuye porqué están muy cansados y no tienen ganas de jaleos.

12. ¿Van coches?

Van 10 o 12 coches para llevar el avituallamiento: el agua, coca-cola, magdalenas,  los donuts, todo lo que se da por el camino. Van coches también por si alguno se ha lesionado: se ha torcido el pie, tiene una rozadura muy fuerte o una ampolla en la planta del pie. Son coches  que llamamos escoba porqué recogen todos estos caminantes lesionados

13. ¿Se suele retirar mucha gente?

Antes se retiraban muchos más, ahora se retiran bastantes menos; el secreto es no dejar participar des del principio a los que hacen La Pujada por primera vez.

14. ¿Cuánto cuesta apuntarse a La pujada?

Cuando empezamos se cobraba 500 pesetas y treinta años después cuesta 3 euros, es decir, lo mismo. Este precio incluye: una camiseta, un refresco, un donuts, un zumo, agua, magdalenas, kit-kat, … Todo esto tiene un coste de unos 10-12 euros y la diferencia la cubre el colegio. El próximo año tendremos que subir el precio porqué éste ha sido el primer año que hemos hecho un seguro de responsabilidad civil.

15.¿ Cómo se diseñan las camisetas ?

Las camisetas las diseña un primo hermano mío. tiene 91 años.

16.? Nos puedes contar alguna anécdota?

Subiendo por el camino de Montserrat desde Collbató, hubo uno que se fue hacia la ermita de San Juan en vez de San Miquel con lo que apareció arriba del todo y tubo que bajar por las escaleras del funicular.

 


Entrevista a Mariano Blanco. (Primera part)

Escrit per cortes.rosa,

Desde hace ya 19 años, cada inicio de curso se realiza “La Pujada”. Alumnos, exalumnos, profesores y familiares que quieran suben caminando a Montserrat de noche iniciando el recorrido en diferentes puntos según sus capacidades: Desde Badalona, Terrassa… y llegando arriba a la mañana siguiente.

Éste curso se realizó la noche del viernes 29 de septiembre y, como cada año, está organizada por Mariano Blanco.

A continuación os hacemos llegar una entrevista que le hicimos al respecto:

1. ¿De dónde salió la idea de hacer una “Pujada” a Montserrat caminando?

La idea  salió  hace unos treinta y tantos años. Yo  estaba  en Horta, en  los Salesianos y un chico del último curso me dijo: ¿por qué no hacemos una “pujada” a Montserrat? Aquella primera vez fuimos 18 personas.

2. ¿Lleva mucho trabajo organizar una “Pujada”?

Sí, lleva mucho trabajo. Pero  sobretodo  muchas personas  tienen que  implicarse.  Piensa,  por ejemplo  que Francisco busca los caminos para tenerlo todo preparado. Los profesores también ayudan, se ponen delante y detrás y en el medio para que nadie se pierda, para que vayan todos agrupados, sobretodo en el último tramo donde hay muchos cansados para que nadie se pierda por la montaña. Es un trabajo muy duro. También hay que preparar la bebidas, la comida y los donuts, magdalenas, kit-kat, etc. También hay que hacer las camisetas, hay que serigrafiarlas. Todo esto implica a muchas personas y hay que pasar por las clases, recoger las inscripciones corregir lo que está mal, apuntar bien los teléfonos y hay que hacer los seguros de todos los participantes.

También hay que avisar a la policía y a los ayuntamientos para avisar que pasaremos unas 200 personas por la ciudad. Es un gran trabajo el que hay para organizarlo todo.

3. ¿Cuántos años llevas organizando “La Pujada”?

Aquí en Badalona llevamos 19 años. Si le sumamos los años en que lo he organizado en otros colegios, llevo unos 30 años organizando la Pujada a Montserrat.

4. ¿Estás contento con los resultados de la Pujada?

Son plenamente satisfactorios. El resultado es positivo por la cantidad de gente que participa en la coordinación y participación.  En los participantes también es satisfactorio, tanto para los que llegan, como para los que no lo pueden hacer, porque al año siguiente vuelven a apuntarse.

A nivel personal también estoy contento porque, a pesar que yo no puedo caminar porque el médico me lo ha prohibido, el trabajo continúa por la ilusión de los que ayudan a organizarlo y por los participantes.

5. ¿Cuánta gente suele participar?

Empezamos 18, pero desde que estamos organizándonos en Badalona nos movemos entre 100 y 200.

6. ¿Cómo os organizáis para volver?

Para volver los padres de los caminantes les vienen a buscar, porque no vamos a volver caminando. Hay una nueva modalidad donde los de primaria y primero y segundo de la ESO puede ir con autocar hasta el pie de la montaña. Desde allá pueden subir hasta arriba caminando y volver a bajar en autocar, que también sirve para bajar a los alumnos que no los pueden venir a buscar.

7. ¿Hay que informar a alguien sobre el paso por alguna carretera o autopista?

Sí. Hay que avisar a los ayuntamientos porque a las dos de la madrugada pasamos 200 personas que no vamos en silencio y te dicen las condiciones que hay que cumplir. Para cruzar la autopista pedimos la colaboración de los mossos d’esquadra.

8. ¿Alguna vez os habéis perdido?

Sí. La primera vez nos perdimos, pero llegamos siempre. Las pérdidas son por distracciones en el camino que alguno, por no ver a los de delante, se equivocan. Pero perderse totalmente, no hemos perdido a nadie nunca.

9. ¿Cuántas horas dura la Pujada?

Desde el velódromo de Horta es desde las 5 de la tarde a las 9 de la mañana. Por lo tanto son 16 hora. Si se hacen desde Les Fonts (Terrassa) son 10 o 12 horas.

(Continuará…)