Bona nit (IV)

Com diria Machado:
“Todo pasa y todo queda / pero lo nuestro es pasar, / pasar haciendo caminos
(caminem tots junts) / caminos sobre la mar”.

Hem arribat al final del viatge. Però només del viatge, el camí continua. Hem acabat una aventura, l’hem disfrutada i quedarà per sempre al nostre record. Nous reptes ens esperen d’ara endavant i els hem d’agafar amb la mateixa il·lusió. Que sempre ens quedi les bones estones passades, tot el que hem vist, el que hem aprés, el que hem descobert dels altres companys i que mai deixem de valorar l’oportunitat de fer el viatge que ens han donat el nostres pares.

I per part de jo, tu i ell, gràcies a pares i families per haver facilitat als vostres fills aquesta oportunitat. Gràcies a vosaltres companys per haver-nos fet costat en tot moment. I a vosaltres alumnes gràcies per fer d’aquesta nostra professió quelcom més que una feina.

Jo, tu i ell

Publicado en 4t dia: Santillana - Altamira - Cuevas del Soplao, Sin categoría | 10 comentarios

Cuevas del soplao

Aquesta tarda hem anat a la cova el Soplao i hem estat observant les meravelloses estalactites i estalagmites que la natura s’ha encarregat de formar. Ens hem dividit en dos grups i hem baixat en tren a l’interior de la cova. Un cop allà, ens han fet una presentació sobre la procedència del nom de el Soplao i hem aprés coses que desconeixíem.
Ara, i després d’haver estat tot el dia entre coves, anem cap a la platja dels bojos, a acabar de cansar-nos i passar-ho bé. Després soparem i,a ballar!. Però abans veurem l’esperat partit…
A gaudir de l’última nit aquí!
Noelia Pérez, Sylvia Yesenia.

Publicado en 4t dia: Santillana - Altamira - Cuevas del Soplao | 1 comentario

Altamira

Aquest matí hem anat a les coves d’Altamira, ens hem separat en dos grups i hem anat a fer un taller d’excavació arqueològica, en acabar ens han explicat el que haviem trobat i el que feien a aquella recreació del campament. Després em visitat la rèplica de la cova d’Altamira on hem vist com dibuixaven i com vivien. Hem passat a veure el sostre pintat amb diferents animals, els bisonts, els antílops i els cavalls, també hem visitat un petit museu amb les eines i fotografies de la vida dels avantpassats. Desprès hem agafat l’autocar i hem anat a Santillana de mar, allà em dinat i em passat una estona de temps lliure prenent el sol a la gespa i altres comprant menjar per les famílies. Ara anem direcció a les coves del Soplao, esperem que sigui divertit.
Montse Crespo, Cristofer Olguin

Publicado en 4t dia: Santillana - Altamira - Cuevas del Soplao, Sin categoría | 4 comentarios

Aquesta nit….

Ahir a la nit ens van donar dues opcions a escollir: la primera quedar-se a l’hotel jugant a jocs de taula i la segona opció,anar a la discoteca. Vam ser 15 persones les que vam decidir anar-hi, els que vam anar ens ho vam passar súper bé. Hi havia una altra escola que eren de Girona. Vam estar ballant tota la nit. Quan vam arribar a l’hotel ens vam anar cadascun a la seva habitació a “dormir”. La nit va estar plena d’anècdotes: la Natalia i jo vam fer l’ intent de sortir cap a unes altres habitacions,però el Joan Pau ens va veure de ple,va ser un intent fallit,però aquesta nit,la ultima,no fallarà. Que es preparin els professors perquè avui donarem molta guerra. Per un altre part,van castigar al Jose Martínez, al Jorge i al David Alegre al passadís, perquè van fer una actuació una mica marrana.. jajaja
Natalia Sagra, Jose Martínez, Jorge Salamero i Sofia Ramos

Publicado en Sin categoría | 1 comentario

Bona nit (III)

El tercer dia toca a la seva fi. Avui ha estat un dia de contrastos. De jugar a més de 2000 m d’alçada amb la neu a posar els peus en el mar Cantàbric i jugar amb la seva sorra. De començar a sentir el cansament acumulat a voler donar una mica més. Del silenci de la nit al soroll del jocs de taula o sala de ball. De voler parlar i cridar a estar afònic. De voler fer un petó de bona nit als meus nens a rebre 49 bones nits. De voler estar al teu costat a conformant-me sabent que llegiràs aquestes linies.

Jo, tu i ell

Publicado en Sin categoría | 1 comentario

San Vicente de la Barquera

Després de Potes, hem anat a veure la platja de San Vicente de la Barquera. On hem estat mullant-nos els peus, o jugant a la sorra. Com de costum ens hem fet una foto grupal.
Just deprés ens hem desplaçat fins al centre del poble i hem estat fent un passeig, bueno, ens hem concentrat tots a una plaça, jugant amb uns pedals que hi havien i unes barres, A les vuit haviem d’estar tots a l’autocar, aquest cop els profes sí han arribat puntuals. A les nou hem arribat a l’hotel, hem pujat a rentar-nos les mans i a sopar!

Sílvia Pla.

Publicado en 3r dia: Comillas - Picos de Europa | 2 comentarios

Potes

Hem continuat la tarda passejant per Potes. Ens han donat una hora de temps
lliure per poder visitar el poble i per comprar “souvenirs”. Ha sigut una
visita ràpida però molt bonica..

Alguns dels que hem anat a comprar ens ha donat temps de tenir una
anècdota. En el meu cas, només he tingut temps de comprar una samarreta i algun
regal més, ja que la talla de samarretes no coincidia amb les que podem trobar
a Barcelona i he estat tota l’estona provant-me samarretes. Tot just pujar al
autocar, una companya s’ha adonat que les samarretes que es venien a la botiga
eren molt boniques i, mentre que el professors arribaven ha baixat dues vegades
a comprar i canviar una samarreta en un temps rècord en el qual els professors
encara NO HAVIEN ARRIBAT! Als dos minuts han arribat amb l’excusa d’ensenyar-nos
el mètode de contrast fent allò que potser nosaltres hem fet malament alguna
vegada, com arribar tard. Hem agafat l’agenda dels profes i porten una nota per
signar. A la propera (ja van dos) prendrem messures dràstiques!!

Rubén Tetuá i Miriam Zamora.

Publicado en Sin categoría | 7 comentarios

Picos de Europa

Ha valgut la pena passar tantes hores agobiant-nos al autocar, dormint, i veient
una pel·li. Avui a les 13:56 h em agafat el telefèric per a pujar als pics de
Europa. Ha estat una experiència única, jo (Roger) i la Belen em passat una
mica de por ja que tenim pànic a les altures, però s’ha de dir que ni es notava
l’augment o el descens de altura i arribar a dalt a estat una satisfacció, ja que
ens en donat per a dinar uns boníssims macarrons, carn arrebossada, patates, i
gelat (per fi un dinar de nens!!!). Desprès de dinar ens han donat temps lliure.
Hem sortit a la muntanya a jugar amb la neu amb les volves (semblàvem cabres),
ha estat una experiència genial, ja que els professors també han estat jugant
amb nosaltres. Ara anem cap a Potes i desprès a Sant Vincente de la Barquera.

Publicado en 3r dia: Comillas - Picos de Europa, Sin categoría | 4 comentarios

Comillas

Després d’haver-nos aixecat ben d’hora, haver esmorzat i haver-nos preparat
la motxilla, hem agafat l’autocar i hem anat a Comillas. Allà hem  passejat pel centre del poble i després hem entrat al Capricho de Gaudí, una casa d’estil modernista construïda els primers anys de la seva carrera com arquitecte. Primer, el nostre guia, Carlos, ens ha fet una petita descripció de les formes i materials empleats en aquesta construcció i, més tard, hem entrat a la casa. Hem vist un vídeo on es descrivia l’origen d’aquesta casa, la qual pertanyia a un familiar de Marquès de Comillas. En acabar aquest curtmetratge, hem passat a veure les diferents instal·lacions, des de les habitacions del senyor fins a la dels servents. Finalment hem anat a la botiga a comprar alguns “souvenirs”.

Ara, anem camí dels Picos de Europa, A MENJAR!

P.D: Esperem que no sigui peix una altra vegada.

Rubén Tetuá i Miriam Zamora.

Publicado en 3r dia: Comillas - Picos de Europa, Sin categoría | 2 comentarios

Bona nit (II)

Si parleu amb els vostres fills segurs que us comentaran el “cocido”, però avui us explicarem quin és el veritable cocido del viatge.

Els ingredients principals 49 nois i noies de 15 a 18 anys, acompanyats de tres profes entre .. i .. anys. S’ajunten en un autocar durant llargues hores de carretera, anant parant de tant en tant per evitar que s’enganxin al seient.

Un cop a destí cal afegir-li unes dosis de passar-ho bé, activitats diverses, confiança i responsabilitat. Veurem com poc a poc els nois es van sincerant, fent-se propers, iniciant una relació inimaginable feia poques hores. En aquest moment no es pot baixar la guardia. Cal mantenir el foc a mig gas (ni massa fluix per evitar que quedi un cocido sense sabor, ni massa fort fent que s’evaporin innecessàriament les il·lusions posades).

Demà caldrà continuar cuinant, però ara toca deixar reposar-lo unes hores. Queda molt per veure quin gust tindrà el nostre cocido, però papis, mamis, companys i família: AIXÒ TE MOLT BONA PINTA!!!!

Jo, tu i ell.

Publicado en 1r Dia Viatge | 2 comentarios