Alumnes de Salesians Badalona a Toulouse
Abans de Setmana Santa, un grup de quatre alumnes dels Cicles Formatius de Grau Mitjà de l’escola van fer una estada de tres setmanes a Toulouse. Els coneguts Erasmus +, que faciliten aquests tipus de pràctiques fora del nostre país. En Toni Faust, el professor que els va acompanyar, ens detalla en primera persona com van ser els primers dies d’aquesta experiència:
“Sóc el nou responsable de les pràctiques Empresa-Escola a Salesians Badalona. Les pràctiques a empresa són hores de contacte amb el món laboral, que tots els alumnes de cicles formatius han de realitzar per obtenir el seu títol, per les quals adquireixen una experiència laboral i una nota per la seva realització.
Us explicaré la meva experiència acompanyant un grup d’alumnes de cicles formatius en la seva immersió al programa Erasmus, que impulsa la nostra escola i que combina el fer pràctiques d’empresa, amb l’estada en un país Europeu durant 3 setmanes. Tot això, es fa possible gràcies a unes beques de la Unió Europea destinades per aquest fi. Un programa en el que estem acollits des de fa uns anys i que fa que tots els cursos, un grup d’alumnes de cicles, voluntàriament, puguin gaudir del que al final serà una experiència inoblidable. Aquest curs l’estada es realitzarà en dos torns: un amb sortida al març i un altre al maig. En tots dos casos amb destinació Toulouse, una de les ciutats més importants de França, la Ville Rouse, ciutat estudiantil, ciutat de la indústria aeroespacial francesa i que es troba a poques hores de Badalona en cotxe.
El grup del torn de març que vaig acompanyar estava format per dos alumnes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Gestió Administrativa (l’Izan i en Kamran) i per dues alumnes d’Activitats Comercials (la Lucía i l’Edurne). Nosaltres cinc amb alguns familiars i algun professor vam quedar el diumenge 17 de març a l’Estació del Nord de Barcelona per agafar un autocar FlixBus i vam realitzar un viatge d’unes 6h amb un parell de parades per estirar les cames i menjar alguna cosa exprés, parades on la policia aprofitava per revisar el nostre DNI i fer algun escorcoll a algun viatger. Vam passar per Perpinyà i Carcassonne i vam arribar sobre les 17h a l’estació d’autobusos de Toulouse, Pierre Sémard. Allí ens van vindre a rebre l’Alícia i en Patrick, que treballen amb l’empresa que ens ajuda amb tota la gestió logística a la ciutat i en la recerca d’empreses on faran les pràctiques els nostres alumnes.
Acompanyats per l’Alicía i en Patrick (17 de març, Sant Patrick, que també se celebra a Toulouse) vam anar fins l’hotel Eklo, on anàvem a passar la nit. Jo en una habitació individual fins el dimarts 19, que tornava a Badalona, i els alumnes només una nit ja que ells van passar la resta de l’estada en una residència universitària, que no obria els diumenges. L’hotel és un hotel per viatgers, molt senzill però net, en una zona tranquil·la però ben comunicada amb tram, i caminant relativament a prop de centre. Hem de pensar que el centre és petit, i que les distàncies són relativament curtes, fàcil d’arribar amb transport públic a tot arreu i amb molt carril bici.
Aquella tarda nit, vam sortir a veure un mercat gastronòmic que estava a prop, però encara que els preus no són excessivament elevats, sopar fora el primer dia era una despesa que els alumnes preferien guardar-se per altres dies, així que vam passar per un Carrefour i ens vam comprar allí el sopar, el super tenia un espai per sopar, i sinó l’hotel també disposava, no només de bar, sinó també d’un espai amb microones i una petita cuina comuna per fer-te el sopar exprés.
Al dia següent, vam tornar a quedar amb l’Alícia i ens va acompanyar a la residència on els alumnes s’allotjarien les tres setmanes. Les habitacions eren individuals i totes tenien una habitació, espai per estudiar, una cuina i un lavabo amb dutxa, està ubicat al costat del Stadium de futbol del Toulouse en una gran illa que queda en mig del riu Garona, riu que neix a Catalunya i passa per Toulouse i desemboca a l’Atlàntic, i que li dona a la ciutat juntament amb el seu color rosa un encant molt especial.
Aquell matí, també vam anar a l’estació central de metro (Arènes) a fer un abonament de bus per estudiants. Per 27€ podrien viatjar sense límit amb transport públic durant 30 dies, (la renovació mensual era de 13€), jo em vaig treure un bonobus de 10 viatges per 15€. Això us ho explico perquè veieu una mica els preus de la ciutat.
Després d’aquestes dues gestions importants, ens vam dirigir a READY, una de les empreses on anaven a fer les pràctiques els alumnes de Gestió Administrativa i una alumna d’Activitats Comercial. Una empresa de serveis de tot tipus, des de classes d’anglès, a gestoria, gabinet psicològic, Immobiliària,… Ens van ensenyar l’oficina que estava en el centre antic de la ciutat i vam anar a dinar a un Mcdonalds, no és molt francès, però sempre és curiós veure com funciona un establiment així en els diferents països, i a més els alumnes no volien fer massa despesa.
La tarda jo els deixava lliures, els alumnes començaven la seva aventura a Toulouse pel seu compte, s’havien d’espavilar tots sols, i ara tenien temps per anar a fer la compra, desfer les maletes i reconèixer una mica el metro, bus i carrers per on haurien d’anar les properes tres setmanes. Havia quedat amb ells al matí següent a les oficines de READY, per acabar de signar documents amb els caps, veure que les pràctiques començaven bé, i al mateix temps havia quedat amb l’Edurne, per anar a la Botiga ANA ULTRAMARINOS, una botiga de productes espanyols i productes frescos de KM0 Toulousians on anava a fer les seves pràctiques la nostra alumna, i jo volia parlar amb la seva cap, veure la botiga i signar documents abans de marxar, el mateix dimarts, cap a Barcelona.
Aquella mateixa tarda, tornava a quedar amb en Patrick a la seva oficina per signar un munt de documents més, burocràcia que no falti, però després d’això s’havia ofert per donar-me un tomb pel centre de Toulouse. En Patrick es va comportar com un bon amfitrió. I realment vam fer un tour a la japonesa, vaig veure crec que tots els monuments, places i edificis emblemàtics del centre en dues hores, a més em va portar a botigues a comprar formatge i vi francès i algun souvenir de l’equip de rugby de la ciutat. Això no us ho he dit, però el futbol és el segon esport per a ells, segons em van assegurar, ells tenen el millor equip de rugby de França, 5 cops campions d’Europa i 22 cops de França, els “Stade Toulousian”.
També ens va donar temps de veure la ribera del riu i fotografiar el capvespre, així com prendre una copa de vi i fer alguna tapa, al temps que parlàvem dels projectes empresarials i de màrqueting que tenia en el cap en Patrick. Un dilluns cansat, vaig pensar quan arribava a meu modern i petit l’Hotel a la nit, a l’habitació de color negre pensava ja en l’agenda del matí següent, abans d’anar a agafar el bus de tornada a Barcelona que tenia a les 12:30h.
Matí assoleiat, ens va fer molt bon temps el tres dies, i sí, igual d’estrany per l’època que ens passa a casa nostra. Vaig recollir-ho tot i amb maleta en mà i la bossa de souvenirs em vaig dirigir a les oficines de READY, per deixar les coses i anar a la trobada amb l’Edurne i l’Ana a la seva botiga a les 9:30h. visita exprés amb Edurne, com no, xerrada amb Ana, foto, signatura de documents i compra de bocota (mallorquí) per la tornada inclosa. Em vaig acomiadar de l’Edurne que ja començava les seves pràctiques. Després signatura de documents a READY, xerrada final i comiat amb els alumnes de READY, que ja havien començat les pràctiques fent recerca d’informació per internet i estaven molt enfeinats.
Vaig sortir amb el temps just i molt carregat, volia anar caminant però el temps s’havia consumit i vaig agafar el metro. Vaig aconseguir arribar a l’estació de busos de Toulouse amb temps suficient per seure a l’estació i respirar. A la tornada vaig seure al costat d’una dona alemanya d’origen llatí crec, que no deixava de parlar i que m’explicava una història de com havia perdut el seu vol i ara anava amb aquell bus des de Brussel·les amb destí Mallorca, que podia donar per escriure un altre relat.
Ara, escric aquest curt sabent que els alumnes han tornat bé de la seva experiència a França i que han hagut de resoldre algun que altre problema, però que ho han pogut fer amb èxit i que, sobretot, s’han espavilat, però aquesta seria també una altra història.
Per finalitzar el meu consell per tots els joves estudiants, és que aquestes oportunitats s’han d’aprofitar amb valentia i il·lusió, perquè estic segur que omplen molt i que t’aporten records que mai més oblidaràs.
Au Revoire!!”
