ADÉU, ILDE (MESTRE I AMIC)
El somriure, l’amabilitat i la discreció són les tres paraules amb què molta gent
relacionarà don Ildefonso (“el Ilde”). D’aquelles persones que s’han fet estimar, que
han transmès tan clarament la vivència de la vocació salesiana.
Però jo vaig tenir la sort de viure moltes i diverses experiències amb don Ildefonso, de
qui des de petit havia sentit a parlar a casa meva. I és que ell va estar a Badalona en els
primers anys de l’escola. Només cal mirar les primeres fotografies amb alumnes.
Segons explicava la meva mare, s’arromangava la sotana per jugar a futbol amb els
infants. Quan va tornar després de gairebé 25 anys, continuava essent un apassionat de
l’esport. Ens encantava com feia el “saque” inicial, amb un cop de puny a la pilota que
la feia pujar tan amunt. Se’l podia veure de tant en tant jugar a frontó a la pista
d’hoquei, contra la paret de l’edifici d’FP. Era un expert encistellant des de la novedosa
línia de triple. Li encantava prendre el sol i anar a la platja. I cuidar ocellets. I les
plantes del terrat, que eren l’enveja del veïnat.
Algú el recordarà sortint amb la motocicleta per anar a cantar missa a la parròquia de la
Mare de Déu de la Salut, els dissabtes al vespre. O amb la seva càmera per
immortalitzar els equips del Dosa, les disfresses de carnestoltes o les seves plantes.
Alguns privilegiats tindran la seva imatge a l’aula, ensenyant castellà o dibuixant amb el
guix mapes perfectes a la pissarra. O, amb una mica de sort, gaudint d’uns calçots ben
rostits o d’una de les seves píndoles vermelles (trossets de xoriço del seu poble).
I altres l’hauran vist darrere el taulell de recepció fent de conserge, atenent el telèfon i
fent fotocòpies, enquadernant dossiers, o pintant aquella imatge de Don Bosco plena
d’ocells, o donant-te caramels el dia del seu sant.
Darrerament el podíem veure en aquell racó del porxo, dedicat només a la reprografia. I
finalment, en els jardinets de Martí-Codolar, amb l’alegria que li feia quan li deies que
venies de Badalona.
Segur que a tots ens queda la imatge d’un petit home amb un cor immens, salesià de cap
a peus.