Vivències d’alumnes
Dimecres, dia 9 d’octubre de 2024, els alumnes de 6è vam marxar d’excursió al CosmoCaixa (o museu de la ciència). Com que érem tants ens vam dividir en 2 grups. El primer grup van fer el taller anomenat “Fenòmens elèctrics” i després van anar a la sala de baix del museu on hi ha coses interactives i interessants. L’altre grup ho va fer al revés, primer van anar a la sala i el bosc inundat i després van fer el taller.
El taller va ser molt interessant, interactiu i divertit. En pic vam arribar ens vam asseure en unes cadires que hi havia preparades. Un “monitor” anomenat Oriol, ens va fer el taller que consistia en una sèrie d’experiments acompanyats d’una explicació sobre l’experiment i l’electricitat. Vam parlar de l’electricitat estàtica i vam fer un experiment on fregàvem un pal de ferro amb un drap i quan tiràvem uns papers s’hi enganxaven. Això passa perquè quan amb el drap vam fregar el pal el vam carregar negativament, i els papers, estaven carregats neutrament i si tu “ajuntes” 2 càrregues diferents s’atreuen, i per això els papers es van enganxar.
El corrent elèctric també conegut com a “flux d’electrons”, s’aconsegueix quan els electrons “salten” d’un àtom (que és la partícula més petita de l’univers) a un altre. Sobre aquest tema vam fer 2 experiments: en un, una nena tocava un generador d’electricitat que es diu “generador Van de Graaff”. Tota l’electricitat va córrer pel seu cos, i com que estava en un tamboret de plàstic i sabem que el plàstic és un material aïllant, els electrons no van poder sortir pels peus, i van decidir sortir per dalt i els seus cabells es van posar de punta.
En l’altre experiment una nena tocava el generador i s’agafava de la mà a un altre nen que sostenia un “plomall”. Com havia passat abans l’electricitat va córrer pels dos cossos (perquè els humans som conductors) fins a arribar al “plomall” on les “plomes” es van posar de punta, igual que els seus cabells, pel mateix motiu que allò dels cabells. Els nens també estaven en un tamboret de plàstic. Això sí, quan algú carregat neutrament, tocava el plomall, l’atreia.
A més a més, vam fer un altre experiment, sobre els materials aïllants i conductors: un nen acostava un pal de plàstic al generador, i com que era aïllant, no passava res. En canvi, quan van acostar el pal de ferro es van crear una mena de mini “llampecs”, perquè el ferro és conductor.
El següent experiment va sobre un “generador de Faraday”. Consisteix en una peça de plàstic on a dins hi ha un rotlle de coure, a dalt la peça dos botons on enganxes un endoll que té una bombeta al damunt. Si amb un pal de metall/imant el fas passar molt ràpidament per dins del cilindre on hi ha el coure, la bombeta s’encén. Això passa perquè el moviment que fas amb el pal “desperta” els electrons i els fa “pujar” cap a dalt per encendre la bombeta.
El penúltim experiment consistia en el fet que un nen tenia el generador de Faraday, però convertit en un lot. És a dir que era un lot que, perquè funcionés, premies una palanca que feia moure el pal de ferro per dins el cilindre de coure i llavors s’encén el lot. El nen va lligar dos cables al lot i a un molí petit, seguidament el molí es va moure. Més tard, va provar el mateix amb un rellotge i efectivament, el rellotge es va moure. El nen va prémer la palanca molta estona, però en realitat si ho prems una mica ja funciona, això passa perquè té un condensador a dins que guarda l’energia i la va fent servir fins que s’acaba.
Un condensador és un dispositiu que es fa servir per emmagatzemar energia (càrrega elèctrica) en un camp elèctric intern.
Per últim, vam fer un experiment en el qual tots ens posàvem en rotllana agafats de les mans. Vam carregar el condensador i llavors una persona el tocava. En teoria l’electricitat ens hauria d’haver passat per tots els cossos, com un calfred, però no va passar perquè hi havia massa humitat a la sala.
Penso que va ser una activitat divertida i interessant en la qual vam aprendre sempre jugant i manipulant. A més a més, hi havia molts experiments en què podies participar. La sortida va anar molt bé.
Cèlia Trepat, alumna de 6è A