Els alumnes de 4t, estem a punt de tancar una etapa de la nostra vida, i començar-ne una de nova. Per això, des del començament de curs, durant tots els divendres, hem estat treballant el nostre projecte personal. El podem considerar com un espai de reflexió, creixement i autoconeixement personal. Ens ha permès prendre consciència de la societat on vivim, i quin paper podem jugar-hi. Hem tingut l’oportunitat d’explorar el nostre passat, present i un proper futur.

Aquest projecte ha estat una experiència més per a nosaltres. La primera part del projecte (primer trimestre) va ser una exploració dels nostres orígens, que ha estat un dels elements clau per a poder conèixer-nos més, i poder avançar. En començar el projecte, ens vam adonar que la introspecció d’un/a mateix/a no és una tasca fàcil. Requereix temps, paciència, i una ment oberta per a poder reflexionar sobre les nostres emocions, però l’ajuda del professorat, ens va facilitar la feina.

Vam realitzar activitats que ens van permetre sortir de la bombolla, observar el nostre entorn per arribar-nos a preguntar… què hi havia abans de nosaltres? i la nostra família? quin ha estat el nostre recorregut per arribar fins avui?

Vam fer aquesta reflexió a través de diferents activitats, com revisar el nostre arbre genealògic, mirar fotos, pel·lícules, parlar de moments significatius (tant dels bons com dels dolents) i sobretot, pensar en nosaltres mateixos. Alguns de nosaltres, vam descobrir que certes experiències passades han deixat una marca tan profunda, que encara les seguim recordant, i d’altres van aprendre que la majoria de les seves decisions estan influïdes pel seu passat. Ha sigut molt més fàcil comprendre el nostre passat i com aquestes experiències, ens han influït en la vida i personalitat. Tota aquesta introspecció, ens ha permès poder arribar al nostre present.

En el segon trimestre ens vam dedicar a parlar sobre el nostre present i quin paper podem tenir a la societat. A través de la reflexió i la investigació hem pogut analitzar les nostres fortaleses i debilitats per a poder-nos enfrontar al gran problema principal: “I després de la ESO, què faré?”

Una gran part de la nostra vida, hem estat vivint en el col·legi. Tots els amics, vivències i sobretot aprenentatge, l’hem viscut allà. Des d’infantil, primària, colònies, excursions, la cloenda de sisè i sobretot, hem viscut una pandèmia a l’inici de secundària, que ens va impedir gaudir de les primeres etapes de l’ESO. Encara recordem el dia que ens van treure les mascaretes, va ser una alliberació per a tots, una alegria, ja que finalment, vam poder veure la llum i el final del túnel.

L’escola forma part de nosaltres, i passar pàgina no és un pas complicat. El final de l’ESO, pot ser per alguns, un moment emocionant, d’evolució, però per la resta, l’idea d’afrontar un futur desconegut pot ser molt estressant: noves responsabilitats i preocupacions, que la majoria no sabíem com poder-les afrontar.

Per poder orientar-nos en el nostre futur més immediat el proper any, ens va ajudar molt fer els tests d’orientació. Tot i així, ens van ajudar encara més les xerrades i testimonis que ens van venir a explicar uns quants antics alumnes de l’escola. Parlant, la gent s’entén.

 

Aquestes xerrades ens van proporcionar una gran visió del futur i vam tenir l’oportunitat de poder conèixer l’esforç que hi ha darrera per arribar a dia d’avui (pilots, entrenadores, monitors… Tots ells van coincidir, que el camí que han recorregut, ha estat gràcies a l’esforç i persistència i ens van deixar clar que, si volem aconseguir les nostres pròpies metes, haurem de rendir el màxim possible per a poder aconseguir-ho. Ens van proporcionar les eines necessàries per poder afrontar les noves responsabilitats que vindran els propers anys.

També vam realitzar tallers amb els de cicles de comerç/gestió i mecànica. Poder conviure amb ells, xerrar, veure la manera en què treballen i s’organitzen. Això ens va poder ajudar a conèixer més de fons aquests estudis que es fan a la nostra escola.

Més endavant, vam poder gaudir de xerrades per part d’altres escoles que fan els estudis de batxillerat (Maristes, Sant Gabriel i l’Assumpció). Ens van explicar què fan i com funciona la seva escola en aquesta etapa de dos anys.

Finalment, en el tercer i darrer trimestre del curs, hem realitzat un projecte de sensibilització (que ens ha portat molta feina), sobre les nostres preocupacions actuals. Hem treballat en cinc àmbits diferents: escola, amistats/família, ciutat, societat i planeta i hem escollit allò que realment és prioritari per cadascú… Hem pres consciència de què està passant al nostre entorn, i com podem millorar i conscienciar la resta.

Estem molt contents de la nostra feina. Som conscients que aquesta etapa, només es viu una vegada a la vida. Però, alguns no som conscients que hem acabat de passar les darreres setmanes a l’escola. Per a la majoria, han estat més de 12 anys amb la mateixa rutina: de dilluns a divendres, al mateix lloc, pati, horari, timbre…Professors que ens han motivat, d’altres, que sempre han estat al nostre costat donant suport. Amics que des de sempre han estat per ajudar (donar-te un full quan no en tens, a passar els exercicis quan no els havies fet, a dir-te les respostes dels exàmens…), però sempre, sempre, a treure un somriure. Tots nosaltres, no som conscients que tot això ha arribat al final.

Encara ens queda un llarg camí per a poder recórrer, però això no ens impedeix gaudir el present i valorar tots els moments que hem viscut fins ara, i els que estan per venir. Aquest anys als Salesians han estat els millors, plens d’aprenentatge i amistats que mai no oblidarem. Estem convençuts que, ara que sortim de l’escola, ho fem el més preparats possible per a un nou demà. És hora de posar-nos a prova i demostrar al món tot el que som capaços de fer.

El futur el decidim nosaltres i està a les nostres mans.

Erika Franco Pérez – 4t ESO C